Omet navegació

Programació general

Competències específiques

1

Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques.

2

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques.

3

Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca relacionats amb la biologia i analitzar críticament els resultats d’aquests projectes i de treballs d’investigació i divulgació, comprovant si segueixen els passos de la metodologia científica, per avaluar-ne la fiabilitat de les conclusions.

4

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

5

Dissenyar, promoure i executar iniciatives de conservació del medi ambient basades en fonaments científics i analitzar els impactes d’activitats humanes sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos, a partir d’observacions de camp i d'informació en diferents formats per promoure i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible.

6

Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d’allò que és inert.

Criteris d'avluació de les competències específiques

1

Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques.

1.1

Analitzar críticament conceptes i processos relacionats amb els sabers de la Biologia, seleccionant i interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, o altres).

1.2

Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria, transmetre-les de forma clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, continguts digitals o altres) i responent de manera fonamentada i precisa a les qüestions que puguin sorgir durant el procés.

1.3

Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia, defensant una postura de manera raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva, respectuosa davant l'opinió dels altres i basada en els coneixements científics.

2

Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques.

2.1

Plantejar i resoldre qüestions relacionades amb els sabers de la matèria localitzant i citant fonts adequades i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació.

2.2

Contrastar i justificar la credibilitat de la informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables i adoptant una actitud crítica i escèptica vers informacions interessades, sense autoria contrastada o sense una base científica com pseudociències, teories conspiratòries, creences infundades, rumors, etc.

2.3

Argumentar sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi dediquen, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i entenent la investigació com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i els recursos econòmics.

3

Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca relacionats amb la biologia i analitzar críticament els resultats d’aquests projectes i de treballs d’investigació i divulgació, comprovant si segueixen els passos de la metodologia científica, per avaluar-ne la fiabilitat de les conclusions.

3.1

Plantejar preguntes i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades utilitzant mètodes científics i intentin explicar fenòmens biològics, i fer prediccions sobre aquests fenòmens.

3.2

Avaluar la fiabilitat de les conclusions d'un treball de recerca propi d’acord amb la interpretació dels resultats obtinguts.

3.3

Dissenyar l'experimentació, la presa de dades i l'anàlisi de fenòmens biològics, i seleccionar els instruments necessaris, de manera que permetin respondre preguntes investigables concretes i contrastar una hipòtesi plantejada minimitzant els biaixos en la mesura que sigui possible.

3.4

Portar a terme experiments i prendre dades quantitatives i qualitatives sobre fenòmens biològics, seleccionant i utilitzant els instruments, les eines o les tècniques adequades amb correcció i precisió.

3.5

Interpretar i analitzar resultats obtinguts en el projecte de recerca utilitzant, quan calgui, eines matemàtiques i tecnològiques i reconeixent-ne l'abast i les limitacions per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho.

3.6

Establir col·laboracions dins i fora del centre educatiu en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, utilitzant les eines tecnològiques adequades, valorant la importància de la cooperació a la recerca, respectant la diversitat i afavorint la inclusió.

4

Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués.

4.1

Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics fent servir recursos variats com ara coneixements, dades i informació, raonament lògic, pensament computacional o recursos digitals.

4.2

Analitzar críticament la solució a problemes sobre fenòmens biològics, i modificar els procediments utilitzats o conclusions obtingudes si aquesta solució no és viable o davant de noves dades aportades o trobades amb posterioritat.

5

Dissenyar, promoure i executar iniciatives de conservació del medi ambient basades en fonaments científics i analitzar els impactes d’activitats humanes sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos, a partir d’observacions de camp i d'informació en diferents formats per promoure i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible.

5.1

Analitzar les causes i conseqüències ecològiques, socials i econòmiques dels principals problemes mediambientals des d'una perspectiva individual, local i global, concebent-los com a grans reptes de la humanitat i basant-se en dades científiques i en els sabers de la matèria de Biologia.

5.2

Proposar i justificar la necessitat d’adoptar hàbits i portar a terme iniciatives sostenibles i saludables en l'àmbit local i argumentar sobre els efectes positius i la urgència d'adoptar-los basant-se en els sabers de la matèria.

6

Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d’allò que és inert

6.1

Identificar i diferenciar les diferents biomolècules pròpies dels éssers vius.

6.2

Identificar experimentalment diferents tipus de biomolècules i relacionar-les amb les estructures biològiques i els aliments.

6.3

Justificar el concepte de cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius

Sabers

 

1

Projecte científic

1.1

Plantejament amb perspectiva científica d’hipòtesis, preguntes, problemes i conjectures investigables en el context escolar

1.2

Estratègies per a la recerca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: eines digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i altres), en la resolució de problemes investigables.

1.3

Fonts fiables d'informació: cerca, reconeixement i utilització en recerques experimentals o estudis observacionals formulats a l'aula.

1.4

Experiències científiques de laboratori o de camp en el context escolar: disseny, planificació i realització. Contrast d’hipòtesis. Controls experimentals.

1.5

Mètodes d'anàlisi de resultats: organització, representació i eines estadístiques, aplicables a les recerques plantejades.

1.6

Estratègies de comunicació científica: vocabulari científic, formats (informes, vídeos, models, gràfics i altres) i eines digitals.

1.7

La tasca científica i les persones dedicades a la ciència: contribució a les ciències biològiques, geològiques i ambientals i importància social. El paper de la dona a la ciència. Casos històrics amb biaix de gènere.

1.8

L'evolució històrica del saber científic: la ciència com a tasca col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció.

2

Història de la vida

2.1

Contrast de diferents hipòtesis sobre l’origen dels éssers vius

2.2

Anàlisi dels canvis en els grans grups d'éssers vius al llarg de la història de la Terra a la llum de les teories evolutives.

2.3

Comparació dels principals grups taxonòmics d'acord amb les seves característiques fonamentals, amb un enfocament evolutiu.

3

Bioquímica, fisiologia animal i vegetal

3.1

Diferenciació entre biomolècules orgàniques i inorgàniques i les seves característiques generals.

3.2

L'aigua i les sals minerals: relació entre les seves característiques químiques i funcions biològiques.

3.3

Anàlisi de les característiques químiques, isomeries, enllaços i funcions dels monosacàrids (pentoses, hexoses en les seves formes lineals i cícliques), disacàrids i polisacàrids amb més rellevància biològica.

3.4

Diferenciació entre els lípids amb àcids grassos i sense: característiques químiques, tipus i funcions biològiques dels diferents tipus de lípids

3.5

La funció de nutrició en animals: importància biològica i estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu.

3.6

Reconeixement de la importància de les vitamines i sals com a cofactors enzimàtics i la necessitat d'incorporar-los a la dieta dels humans.

3.7

Identificació al laboratori i estudi dels diferents nutrients de la dieta humana. Anàlisi de la fiabilitat de les etiquetes dels aliments.

3.8

La funció de nutrició en vegetals: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida a la Terra. Comparació de la composició, formació i mecanismes de transport de la saba bruta i la saba elaborada.

3.9

La funció de relació en animals: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors, amb un enfocament evolutiu.

3.10

La funció de relació en vegetals: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilè, etc.).

3.11

La funció de reproducció en animals: importància biològica, tipus, estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu.

3.12

La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la relació amb l'ecosistema.

4

Biologia cel·lular

4.1

Anàlisi de la teoria cel·lular i les seves implicacions biològiques.

4.2

Diferenciació d'imatges obtingudes per microscòpia òptica i electrònica, tenint en compte el poder de resolució de cadascuna i les tècniques de preparació de les mostres.

4.3

Anàlisi de la ultraestructura de la membrana plasmàtica i relació amb les seves propietats.

4.4

Anàlisi del procés osmòtic i repercussió sobre la cèl·lula animal, vegetal i procariota.

4.5

Anàlisi funcional bàsic dels orgànuls de la cèl·lula eucariota (animal i vegetal).

4.6

Anàlisi dels diferents mecanismes de transport a través de la membrana plasmàtica (difusió simple i facilitada, transport actiu, endocitosi i exocitosi), relacionant cadascun amb les propietats de les molècules transportades.

4.7

Estratègies de captació i aprofitament d’energia

5

Ecologia i sostenibilitat

5.1

El medi ambient com a motor econòmic i social: importància i necessitat de l’adopció d’un model de desenvolupament sostenible, a partir de casos de l’entorn proper i global.

5.2

La sostenibilitat de les activitats quotidianes: ús d'indicadors de sostenibilitat, hàbits de vida compatibles i coherents amb un model de desenvolupament sostenible. Concepte de petjada ecològica.

5.3

El canvi cap a un model de desenvolupament sostenible: iniciatives locals i globals.

5.4

La dinàmica dels ecosistemes: els fluxos d'energia, els cicles de la matèria (carboni, nitrogen, fòsfor i sofre) i les relacions tròfiques. Resolució de problemes plantejats en l'àmbit local i global.

5.5

El canvi climàtic: la seva relació amb el cicle del carboni, causes i conseqüències sobre la salut, economia, ecologia i societat.

Temporització de les situacions d'aprenentatge

 

Situació d’aprenentatge

Temporització

T1

1. Projecte científic

Cap a un futur més verd: un projecte científic sobre el canvi climàtic

10

2. Història de la vida: Evolució i Origen

Una Immersió en la Història de la Vida

16

T2

3. Bioquímica, fisiologia animal i vegetal (I)

Disseny de Dietes: Una Aproximació Bioquímica a la Nutrició Animal

15

4. Bioquímica, fisiologia animal i vegetal (II)

Construint el teixit de la vida: Entenent els processos vitals en plantes i animals

6

T3

5. Biologia cel·lular

Mecanismes de transport cel·lular: una mirada més a prop

18

6. Ecologia i sostenibilitat

Desenvolupament Sostenible: Compromís amb el Medi Ambient

16

TOTAL

81

Atenció a la diversitat

 

Es resumeixen les mesures i suports universals que es poden implementar en una situació d'aprenentatge per a acomodar i promoure les necessitats educatives de tots els alumnes.

Les estratègies descrites inclouen la instrucció diferenciada, que permet a cada alumne treballar al seu propi ritme i nivell de competència, i la provisió de materials d'aprenentatge en formats accessibles per a persones amb diverses necessitats. A més, es fomenta el treball en equip, amb el professor proporcionant retroalimentació constructiva, i l'ús de tecnologia educativa per a millorar l'aprenentatge i l'accessibilitat.

Es posa èmfasi en la creació d'un ambient de classe respectuós i inclusiu, on totes les opinions són valorades i es promou l'apreciació de la diversitat. A més, les activitats estan dissenyades per promoure l'autonomia dels alumnes, permetent-los prendre decisions i gestionar el seu propi aprenentatge.

Aquestes estratègies es complementen amb la presentació de la informació de manera multimodal, la personalització de l'activitat d'investigació segons el nivell d'habilitat i coneixement de cada estudiant, i l'ús de plataformes d'aprenentatge en línia i recursos educatius per a facilitar la comunicació i l'aprenentatge.

Per assegurar que totes aquestes mesures es compleixin, es proposa un seguit d'estratègies d'avaluació formativa, la promoció d'un clima de classe positiu, i la provisió de suport emocional, per tal de crear un ambient on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves inquietuds o problemes.

Aspectes metodològics

 

Les estratègies metodològiques són plans d'accions dissenyades per facilitar l'aprenentatge. Aquí tenim un resum de les estratègies presentades:

  1. Ensenyament basat en projectes (ABP): En aquesta estratègia, els alumnes treballen en un projecte que integra diversos aspectes d'un tema, com ara la biologia o l'ecologia. Això fomenta l'autonomia, el treball en equip, i el desenvolupament d'habilitats de recerca i pensament crític.

  1. Aprenentatge col·laboratiu: Aquesta estratègia enfoca l'aprenentatge com un procés social, on es promou la interacció entre els alumnes per intercanviar idees, discutir perspectives, i construir conjuntament coneixement.

  1. Aprenentatge basat en problemes (ABP): En aquesta estratègia, els alumnes es centren en la resolució de problemes reals, com ara el canvi climàtic. Això fomenta el pensament crític, la presa de decisions, i les habilitats de resolució de problemes.

  1. Ensenyament basat en la indagació: Aquesta estratègia implica que els alumnes formulen preguntes, investiguen per trobar respostes, expliquen les seves idees, i reflexionen sobre el que han après.

  1. Aprenentatge cooperatiu: Mitjançant el treball en grup i les discussions, aquesta estratègia fomenta la comunicació i la resolució de problemes.

  1. Ensenyament contextualitzat: Mitjançant l'ús d'exemples del món real, aquesta estratègia permet als alumnes relacionar el contingut acadèmic amb les seves experiències quotidianes.

  1. Ensenyament reflexiu: Aquesta estratègia encoratja els alumnes a reflexionar sobre el seu propi procés d'aprenentatge, fomentant el pensament crític i la metacognició.

  1. Mètode científic: Mitjançant la formulació de preguntes i hipòtesis, la realització d'experiments, i l'anàlisi de dades, aquesta estratègia promou l'aprenentatge actiu.

  1. Aprenentatge experiencial: Aquesta estratègia fa que els alumnes explorin i comprendre els conceptes a través d'activitats pràctiques i experimentals.

  1. Presentacions i debats: Aquesta estratègia dona als alumnes l'oportunitat de comunicar i compartir els seus aprenentatges amb la classe.

  1. Aprenentatge autònom: Aquesta estratègia fomenta que els alumnes prenguin responsabilitat del seu propi aprenentatge, incentivant la recerca independent, l'anàlisi crítica de la informació, i la reflexió sobre el seu propi procés d'aprenentatge.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)