Programació general
Competències específiques
1 |
Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques. |
2 |
Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques. |
3 |
Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca relacionats amb la biologia i analitzar críticament els resultats d’aquests projectes i de treballs d’investigació i divulgació, comprovant si segueixen els passos de la metodologia científica, per avaluar-ne la fiabilitat de les conclusions. |
4 |
Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués. |
5 |
Dissenyar, promoure i executar iniciatives de conservació del medi ambient basades en fonaments científics i analitzar els impactes d’activitats humanes sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos, a partir d’observacions de camp i d'informació en diferents formats per promoure i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible. |
6 |
Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d’allò que és inert. |
Criteris d'avluació de les competències específiques
1 |
Interpretar, comunicar informació i dades procedents de treballs científics, i argumentar amb precisió i utilitzant diferents formats, per analitzar conceptes, processos, mètodes, experiments o resultats de les ciències biològiques. |
|
1.1 |
Analitzar críticament conceptes i processos relacionats amb els sabers de la Biologia, seleccionant i interpretant informació en diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes, o altres). |
|
1.2 |
Comunicar informacions o opinions raonades relacionades amb els sabers de la matèria, transmetre-les de forma clara i rigorosa, utilitzant la terminologia i el format adequats (models, gràfics, taules, vídeos, informes, diagrames, fórmules, esquemes, símbols, continguts digitals o altres) i responent de manera fonamentada i precisa a les qüestions que puguin sorgir durant el procés. |
|
1.3 |
Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria de Biologia, defensant una postura de manera raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva, respectuosa davant l'opinió dels altres i basada en els coneixements científics. |
|
2 |
Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament informació, contrastant-ne la fiabilitat per resoldre preguntes plantejades de forma autònoma i crear continguts relacionats amb les ciències biològiques. |
|
2.1 |
Plantejar i resoldre qüestions relacionades amb els sabers de la matèria localitzant i citant fonts adequades i seleccionant, organitzant i analitzant críticament la informació. |
|
2.2 |
Contrastar i justificar la credibilitat de la informació relacionada amb els sabers de la matèria, utilitzant fonts fiables i adoptant una actitud crítica i escèptica vers informacions interessades, sense autoria contrastada o sense una base científica com pseudociències, teories conspiratòries, creences infundades, rumors, etc. |
|
2.3 |
Argumentar sobre la contribució de la ciència a la societat i la tasca de les persones que s’hi dediquen, reflexionant sobre els biaixos de gènere en les ciències i entenent la investigació com una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució influïda pel context polític i els recursos econòmics. |
|
3 |
Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca relacionats amb la biologia i analitzar críticament els resultats d’aquests projectes i de treballs d’investigació i divulgació, comprovant si segueixen els passos de la metodologia científica, per avaluar-ne la fiabilitat de les conclusions. |
|
3.1 |
Plantejar preguntes i formular hipòtesis que puguin ser respostes o contrastades utilitzant mètodes científics i intentin explicar fenòmens biològics, i fer prediccions sobre aquests fenòmens. |
|
3.2 |
Avaluar la fiabilitat de les conclusions d'un treball de recerca propi d’acord amb la interpretació dels resultats obtinguts. |
|
3.3 |
Dissenyar l'experimentació, la presa de dades i l'anàlisi de fenòmens biològics, i seleccionar els instruments necessaris, de manera que permetin respondre preguntes investigables concretes i contrastar una hipòtesi plantejada minimitzant els biaixos en la mesura que sigui possible. |
|
3.4 |
Portar a terme experiments i prendre dades quantitatives i qualitatives sobre fenòmens biològics, seleccionant i utilitzant els instruments, les eines o les tècniques adequades amb correcció i precisió. |
|
3.5 |
Interpretar i analitzar resultats obtinguts en el projecte de recerca utilitzant, quan calgui, eines matemàtiques i tecnològiques i reconeixent-ne l'abast i les limitacions per obtenir conclusions raonades i fonamentades o valorar la impossibilitat de fer-ho. |
|
3.6 |
Establir col·laboracions dins i fora del centre educatiu en les diferents fases del projecte científic per treballar amb més eficiència, utilitzant les eines tecnològiques adequades, valorant la importància de la cooperació a la recerca, respectant la diversitat i afavorint la inclusió. |
|
4 |
Aplicar els aprenentatges de manera integrada i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, per plantejar i resoldre problemes relacionats amb les ciències biològiques, cercant i utilitzant les estratègies adequades, analitzant críticament les solucions i reformulant el procediment, si calgués. |
|
4.1 |
Resoldre problemes o donar explicació a processos biològics fent servir recursos variats com ara coneixements, dades i informació, raonament lògic, pensament computacional o recursos digitals. |
|
4.2 |
Analitzar críticament la solució a problemes sobre fenòmens biològics, i modificar els procediments utilitzats o conclusions obtingudes si aquesta solució no és viable o davant de noves dades aportades o trobades amb posterioritat. |
|
5 |
Dissenyar, promoure i executar iniciatives de conservació del medi ambient basades en fonaments científics i analitzar els impactes d’activitats humanes sobre el medi ambient o la disponibilitat de recursos, a partir d’observacions de camp i d'informació en diferents formats per promoure i adoptar hàbits compatibles amb el desenvolupament sostenible. |
|
5.1 |
Analitzar les causes i conseqüències ecològiques, socials i econòmiques dels principals problemes mediambientals des d'una perspectiva individual, local i global, concebent-los com a grans reptes de la humanitat i basant-se en dades científiques i en els sabers de la matèria de Biologia. |
|
5.2 |
Proposar i justificar la necessitat d’adoptar hàbits i portar a terme iniciatives sostenibles i saludables en l'àmbit local i argumentar sobre els efectes positius i la urgència d'adoptar-los basant-se en els sabers de la matèria. |
|
6 |
Descriure, integrar i relacionar els principals processos característics dels éssers vius per justificar la complexitat de la vida i demarcar-la d’allò que és inert |
|
6.1 |
Identificar i diferenciar les diferents biomolècules pròpies dels éssers vius. |
|
6.2 |
Identificar experimentalment diferents tipus de biomolècules i relacionar-les amb les estructures biològiques i els aliments. |
|
6.3 |
Justificar el concepte de cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius |
Sabers
1 |
Projecte científic |
|
1.1 |
Plantejament amb perspectiva científica d’hipòtesis, preguntes, problemes i conjectures investigables en el context escolar |
|
1.2 |
Estratègies per a la recerca d'informació, col·laboració, comunicació i interacció amb institucions científiques: eines digitals, formats de presentació de processos, resultats i idees (diapositives, gràfics, vídeos, pòsters, informes i altres), en la resolució de problemes investigables. |
|
1.3 |
Fonts fiables d'informació: cerca, reconeixement i utilització en recerques experimentals o estudis observacionals formulats a l'aula. |
|
1.4 |
Experiències científiques de laboratori o de camp en el context escolar: disseny, planificació i realització. Contrast d’hipòtesis. Controls experimentals. |
|
1.5 |
Mètodes d'anàlisi de resultats: organització, representació i eines estadístiques, aplicables a les recerques plantejades. |
|
1.6 |
Estratègies de comunicació científica: vocabulari científic, formats (informes, vídeos, models, gràfics i altres) i eines digitals. |
|
1.7 |
La tasca científica i les persones dedicades a la ciència: contribució a les ciències biològiques, geològiques i ambientals i importància social. El paper de la dona a la ciència. Casos històrics amb biaix de gènere. |
|
1.8 |
L'evolució històrica del saber científic: la ciència com a tasca col·lectiva, interdisciplinària i en contínua construcció. |
|
2 |
Història de la vida |
|
2.1 |
Contrast de diferents hipòtesis sobre l’origen dels éssers vius |
|
2.2 |
Anàlisi dels canvis en els grans grups d'éssers vius al llarg de la història de la Terra a la llum de les teories evolutives. |
|
2.3 |
Comparació dels principals grups taxonòmics d'acord amb les seves característiques fonamentals, amb un enfocament evolutiu. |
|
3 |
Bioquímica, fisiologia animal i vegetal |
|
3.1 |
Diferenciació entre biomolècules orgàniques i inorgàniques i les seves característiques generals. |
|
3.2 |
L'aigua i les sals minerals: relació entre les seves característiques químiques i funcions biològiques. |
|
3.3 |
Anàlisi de les característiques químiques, isomeries, enllaços i funcions dels monosacàrids (pentoses, hexoses en les seves formes lineals i cícliques), disacàrids i polisacàrids amb més rellevància biològica. |
|
3.4 |
Diferenciació entre els lípids amb àcids grassos i sense: característiques químiques, tipus i funcions biològiques dels diferents tipus de lípids |
|
3.5 |
La funció de nutrició en animals: importància biològica i estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu. |
|
3.6 |
Reconeixement de la importància de les vitamines i sals com a cofactors enzimàtics i la necessitat d'incorporar-los a la dieta dels humans. |
|
3.7 |
Identificació al laboratori i estudi dels diferents nutrients de la dieta humana. Anàlisi de la fiabilitat de les etiquetes dels aliments. |
|
3.8 |
La funció de nutrició en vegetals: la fotosíntesi, el seu balanç general i importància per a la vida a la Terra. Comparació de la composició, formació i mecanismes de transport de la saba bruta i la saba elaborada. |
|
3.9 |
La funció de relació en animals: fisiologia i funcionament dels sistemes de coordinació (nerviós i endocrí), dels receptors sensorials, i dels òrgans efectors, amb un enfocament evolutiu. |
|
3.10 |
La funció de relació en vegetals: tipus de respostes dels vegetals a estímuls i influència de les fitohormones (auxines, citoquinines, etilè, etc.). |
|
3.11 |
La funció de reproducció en animals: importància biològica, tipus, estructures implicades en diferents grups taxonòmics, amb un enfocament evolutiu. |
|
3.12 |
La funció de reproducció: la reproducció sexual i asexual, rellevància evolutiva, els cicles biològics, tipus de reproducció asexual, processos implicats en la reproducció sexual (pol·linització, fecundació, dispersió de la llavor i el fruit) i la relació amb l'ecosistema. |
|
4 |
Biologia cel·lular |
|
4.1 |
Anàlisi de la teoria cel·lular i les seves implicacions biològiques. |
|
4.2 |
Diferenciació d'imatges obtingudes per microscòpia òptica i electrònica, tenint en compte el poder de resolució de cadascuna i les tècniques de preparació de les mostres. |
|
4.3 |
Anàlisi de la ultraestructura de la membrana plasmàtica i relació amb les seves propietats. |
|
4.4 |
Anàlisi del procés osmòtic i repercussió sobre la cèl·lula animal, vegetal i procariota. |
|
4.5 |
Anàlisi funcional bàsic dels orgànuls de la cèl·lula eucariota (animal i vegetal). |
|
4.6 |
Anàlisi dels diferents mecanismes de transport a través de la membrana plasmàtica (difusió simple i facilitada, transport actiu, endocitosi i exocitosi), relacionant cadascun amb les propietats de les molècules transportades. |
|
4.7 |
Estratègies de captació i aprofitament d’energia |
|
5 |
Ecologia i sostenibilitat |
|
5.1 |
El medi ambient com a motor econòmic i social: importància i necessitat de l’adopció d’un model de desenvolupament sostenible, a partir de casos de l’entorn proper i global. |
|
5.2 |
La sostenibilitat de les activitats quotidianes: ús d'indicadors de sostenibilitat, hàbits de vida compatibles i coherents amb un model de desenvolupament sostenible. Concepte de petjada ecològica. |
|
5.3 |
El canvi cap a un model de desenvolupament sostenible: iniciatives locals i globals. |
|
5.4 |
La dinàmica dels ecosistemes: els fluxos d'energia, els cicles de la matèria (carboni, nitrogen, fòsfor i sofre) i les relacions tròfiques. Resolució de problemes plantejats en l'àmbit local i global. |
|
5.5 |
El canvi climàtic: la seva relació amb el cicle del carboni, causes i conseqüències sobre la salut, economia, ecologia i societat. |
Temporització de les situacions d'aprenentatge
Situació d’aprenentatge |
Temporització |
|
T1 |
1. Projecte científic Cap a un futur més verd: un projecte científic sobre el canvi climàtic |
10 |
2. Història de la vida: Evolució i Origen Una Immersió en la Història de la Vida |
16 |
|
T2 |
3. Bioquímica, fisiologia animal i vegetal (I) Disseny de Dietes: Una Aproximació Bioquímica a la Nutrició Animal |
15 |
4. Bioquímica, fisiologia animal i vegetal (II) Construint el teixit de la vida: Entenent els processos vitals en plantes i animals |
6 |
|
T3 |
5. Biologia cel·lular Mecanismes de transport cel·lular: una mirada més a prop |
18 |
6. Ecologia i sostenibilitat Desenvolupament Sostenible: Compromís amb el Medi Ambient |
16 |
|
TOTAL |
81 |
Atenció a la diversitat
Es resumeixen les mesures i suports universals que es poden implementar en una situació d'aprenentatge per a acomodar i promoure les necessitats educatives de tots els alumnes.
Les estratègies descrites inclouen la instrucció diferenciada, que permet a cada alumne treballar al seu propi ritme i nivell de competència, i la provisió de materials d'aprenentatge en formats accessibles per a persones amb diverses necessitats. A més, es fomenta el treball en equip, amb el professor proporcionant retroalimentació constructiva, i l'ús de tecnologia educativa per a millorar l'aprenentatge i l'accessibilitat.
Es posa èmfasi en la creació d'un ambient de classe respectuós i inclusiu, on totes les opinions són valorades i es promou l'apreciació de la diversitat. A més, les activitats estan dissenyades per promoure l'autonomia dels alumnes, permetent-los prendre decisions i gestionar el seu propi aprenentatge.
Aquestes estratègies es complementen amb la presentació de la informació de manera multimodal, la personalització de l'activitat d'investigació segons el nivell d'habilitat i coneixement de cada estudiant, i l'ús de plataformes d'aprenentatge en línia i recursos educatius per a facilitar la comunicació i l'aprenentatge.
Per assegurar que totes aquestes mesures es compleixin, es proposa un seguit d'estratègies d'avaluació formativa, la promoció d'un clima de classe positiu, i la provisió de suport emocional, per tal de crear un ambient on els alumnes se sentin còmodes per expressar les seves inquietuds o problemes.
Aspectes metodològics
Les estratègies metodològiques són plans d'accions dissenyades per facilitar l'aprenentatge. Aquí tenim un resum de les estratègies presentades:
- Ensenyament basat en projectes (ABP): En aquesta estratègia, els alumnes treballen en un projecte que integra diversos aspectes d'un tema, com ara la biologia o l'ecologia. Això fomenta l'autonomia, el treball en equip, i el desenvolupament d'habilitats de recerca i pensament crític.
- Aprenentatge col·laboratiu: Aquesta estratègia enfoca l'aprenentatge com un procés social, on es promou la interacció entre els alumnes per intercanviar idees, discutir perspectives, i construir conjuntament coneixement.
- Aprenentatge basat en problemes (ABP): En aquesta estratègia, els alumnes es centren en la resolució de problemes reals, com ara el canvi climàtic. Això fomenta el pensament crític, la presa de decisions, i les habilitats de resolució de problemes.
- Ensenyament basat en la indagació: Aquesta estratègia implica que els alumnes formulen preguntes, investiguen per trobar respostes, expliquen les seves idees, i reflexionen sobre el que han après.
- Aprenentatge cooperatiu: Mitjançant el treball en grup i les discussions, aquesta estratègia fomenta la comunicació i la resolució de problemes.
- Ensenyament contextualitzat: Mitjançant l'ús d'exemples del món real, aquesta estratègia permet als alumnes relacionar el contingut acadèmic amb les seves experiències quotidianes.
- Ensenyament reflexiu: Aquesta estratègia encoratja els alumnes a reflexionar sobre el seu propi procés d'aprenentatge, fomentant el pensament crític i la metacognició.
- Mètode científic: Mitjançant la formulació de preguntes i hipòtesis, la realització d'experiments, i l'anàlisi de dades, aquesta estratègia promou l'aprenentatge actiu.
- Aprenentatge experiencial: Aquesta estratègia fa que els alumnes explorin i comprendre els conceptes a través d'activitats pràctiques i experimentals.
- Presentacions i debats: Aquesta estratègia dona als alumnes l'oportunitat de comunicar i compartir els seus aprenentatges amb la classe.
- Aprenentatge autònom: Aquesta estratègia fomenta que els alumnes prenguin responsabilitat del seu propi aprenentatge, incentivant la recerca independent, l'anàlisi crítica de la informació, i la reflexió sobre el seu propi procés d'aprenentatge.
Llicenciat sota la Llicència Creative Commons Reconeixement NoComercial CompartirIgual 4.0